Leonardo: Estigues quiet home! Que si et mous tota l’estona no podré dibuixar-te bé!
Vitruvi: És que això d’estar dret tanta estona aguantant aquestes andròmines que em fas portar, cansa molt!
Leonardo: Doncs t’aguantes una mica. L’aposta ho deia molt clar: el que perdi farà tot allò que el guanyador vulgui durant una setmana.
Vitruvi: Si... Però... Això és molt cansat. I ridícul!
Leonardo: Au va home! Però si ja falta poc!
Vitruvi: Portes dient el mateix fa 10 hores! Tant difícil és fer un dibuixet de no res?
Leonardo: Un dibuixet de no res dius? Això és l’obra anatòmica més perfecte que s’ha fet i que es farà mai! Em faré ric i famós gràcies a aquest estudi!
Vitruvi: Està bé això... Tot per tu, com sempre! Però, qui comprarà aquesta porqueria?
Leonardo: Demà ho sabrem. Au va, torna’t a col·locar els braços i les cames de marbre a l’esquena, que ja acabo el dibuix.
L’endemà en Leonardo i en Vitruvi intenten vendre l’obra a diversos mecenes de la zona, però cap els fa cas i se’n riuen d’ells.
Vitruvi: Veus com t’ho vaig dir? Ningú comprarà mai aquesta porqueria!
Leonardo: Ai estimat amic... Mai diguis mai! Estic segur que en un futur, proper o llunyà, es pagarà molt per aquest dibuix!
Vitruvi: Si home! Això no t’ho creus ni tu!
Leonardo: T’hi jugues alguna cosa?
Vitruvi: No! No em penso jugar mai més res amb tu! Ja he aprés la lliçó!
Per a Relats conjunts.
jajaj i tant que es paga molt per aquest dibuix!!!
ResponEliminaMolt bona conversa mestre i model!!
Salutacions!!
Bona entrada als Relats Conjunts, amb un diàleg fresc i àgil i amb un final modèlic ;)
ResponEliminad.
Jo no m'hi jogo res que sempres perdo!!! i amb en Leonardo poca broma.
ResponEliminaBon relat.
No apostis mai contra un geni. Bona estrena!
ResponEliminaSi haguera tingut una càmera digital i un photoshop...
ResponEliminaJe, je, je... molt divertit!
ResponEliminaUna bona pila d'anys després, ha quedat molt clar que si el tal Vitruvi hagués apostat, hauria tornat a sortir perdent! Molt divertida aquesta parella còmica.
ResponEliminaAl menys haurien de recordar enregistrar els drets d'autor, per si de cas algun dia sona la flauta. ^_^
ResponEliminaBona estrena!
ResponEliminaLeonardo va tenir més paciència que Vitrubi
ResponEliminaMolt divertit, per ser famós s'ha de patir.
ResponEliminaBon diàleg i benvingut!!
ResponEliminaBenvingut als relats conjunts! tens estil!
ResponEliminai tenia raó....més tard ha valgut els seus diners
ResponEliminaPoc s'ho imaginava en Vitrubi.
ResponEliminaBenvingut i molt bona participació!